1.- A 1r. d'ESO vas estudiar la classificació de les plantes i els fongs. Les plantes les vas classificar en briòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiospermes. I, a més, vas estudiar els tres grups de fongs: llevats, floridures i fongs que formen bolet. Al Parc Natural hi ha molts d'aquests últims.
Aquest serà un treball grupal. Primer de tot, el que s'ha de fer és buscar informació i definir clarament cadascun d'aquest cinc conceptes (quatre de plantes i el de fongs que formen bolet). A continuació, heu de buscar o fer (preferentment feu-les vosaltres), una fotografia de cadascun d'aquests grups d'éssers vius que hauràs d'incloure en el teu treball i posar en cada una, un peu de foto amb el seu nom en català i el seu nom científic (recorda que el nom científic sempre són dues paraules en llatí).
Per últim i per acabar aquesta primera activitat, heu d'acompanyar cadascuna de les cinc fotografies d'una petita fitxa sobre l'espècie en qüestió amb informació de la forma de la planta, de les fulles, del color de les flors i del tipus de fruit (si en tenen), o d'altres característiques interessants de l'espècie.
BRIÒFITS: Aquest tipus de plantes no tenen teixit vascular,per això es diuen plantes no vasculars.
PTERIDÒFITS:Divisió de plantes cormofítiques i arquegoniades que presenten alternança de generacions,amb predomini de la fase diploide.
GIMNOSPERMES:Són un grup de plantes amb llavor (com la pinya).
ANGIOSPERMES:Són les primeres plantes amb flors que van divergir de les angiospermes ancestrals.
FONGS QUE FORMEN BOLETS:Són aquells fongs que de la seva propietat surt un bolet.
BRIÒFITS: PTERIDÒFITS:
MARCHANTIA POLYMORPHA
(MARCHANTIA) DICKSONIA ANTARCTICA (DICKSONIA)
GIMNOSPERMES: ANGIOSPERMES:
PINUS NIGRA (PI) MAGNOLIOPHYTA(MAGNOLIOFITINS)
FONGS QUE DONEN BOLETS:
LACTARIUS DELICIOSUS(ROVELLÓ)
MARCHANTIA POLYMORPHA:Aquest tipus de planta,no te fruit,es de color verd,les fulles tenen forma com un trèvol.
DICKSONIA ANTARCTICA:Aquesta planta es sembla a una palmera molt petita,el tronc es marró i de color verd les fulles.
PINUS NIGRA:Aquest tipus d'arbre es el més típic,el seu fruit es la pinya(els pinyons),el seu tipus de fulla es un tipus que es diu braquiblasts.
MAGNOLIOPHYTA:Aquest tipus de planta es molt abundant,la seva flor es blanca,la fulla de color verd,amb forma de punxa.
LACTADRIUS DELICIOSUS:Aquest tipus de bolet es el mes típic a Espanya,es de color marró,es molt bo per la gastronomia,te forma ovalada en el cap.
ACTIVITAT INDIVIDUAL:
2.Al parc també hi ha una comunitat de plantes medicinals. Són plantes que són emprades amb finalitats terapèutiques. Això comporta també que hi hagi un interès econòmic en la seva recol·lecció, tractament i posterior venda d'aquestes plantes.
Aquest serà un treball individual però tenint en compte que no podeu enviar-me la informació de la mateixa planta cadascun dels integrants del grup. Heu de fer una recerca d'una com a mínim dues espècies de plantes medicinales per cap que hi hagi al massís i trobar dibuixos o fotografies d'aquestes plantes. Evidentement s'ha de completar l'estudi d'aquestes plantes amb una fitxa en que hi hagi el nom en català de l'especie i el seu nom científic (veure la fotografia de dalt), a més d'una petita descripció anatòmica de la planta i, està clar, explicar les propietats terapèutiques que té.
TATIANA BEJARANO
ARANYONER
 |
El seu nom científic és Prunus Spinosa.
Pertany a les famílies de les rocàcies, hi habiten a les zones altes, boscos humits i poc densos. També rep el nom d'espí negre.
Floreix abans de treure les fulles, que són esparses, finalment dentades i amb la nervadura ben definitiva.
El seu fruit anomenat arabyó és antidiarreic i estimulant del sistema nerviós central.
És comestible quan és sobremadurat i amb ells es preparen xarops antidiarreics.
ARBOÇ
 |
El seu nom científic és Crataegus manogyna. L'arç blanc és un arbust caducifoli i espinós, conegut també amb el nom d'espí blanc. Pel color de les seves petites i oloroses flors que estan distribuïdes en corimbes i que, a la tardor, generen les baies vermelles que pengen en carrassos.
Les baies es poden menjar crues i se'n elaboren melmelades, gelees i licors. Destaca pels beneficiosos efectes cardiotònics.
CUA DE GUILLA
El seu nom científic és Verbascum lychnitis. Les fulles són comestibles i es poden menjar crues o en amanides, i tenen efectes depuratius.
DANIEL MEDINA
TE DE ROCA(JASONIA GLUTINOSA)
Aquesta planta te lloc a la muntanya del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, aquesta planta s'utilitza per fer te amarg,estimula les secrecions digestives.
SAÜC(SAMBUCUS NIGRA)
Aquesta flor es pot trobar al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac,aquesta flor l'utilitzen per fer te,fa l'efecte d'inflamatori i també com protector de resfriats.
IKER TORRES
ROSELLA
(Papaver rhoeas)
És pròpia dels camps gramínies (blat, avena...) i creix durant la primavera.
La codeïna i la roeadina fa que tant el seu làtex com la infusió de pètals siguin sedants. També combat el cansament, afavoreix la circulació sanguina i reforça els teixits de les venes.
ROMANÍ
(Rosmarinus officinalis)
És una mata aromàtica pròpia de la terra baixa, representativa del clima mediterrani.
Les seves petites flors són blanques o blaves, i les seves tiges són llenyoses.
Aquesta és una de les herbes més importants del panorama català. Les infusions de flors i fulles (3 cops al dia abans del àpats) estimulen la secreció biliar.
-Es considera geomorfologia al conjunt de formes del relleu que hi ha en un determinat indret, com el de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac És un paisatge altament atractiu per fer-hi un estudi d'aquest tipus. Segurament alguna vegada t'has fixat en aquestes formes tan singulars que presenta la nostra muntanya, com la fotografia de dalt. Doncs aquestes formes també es poden classificar en cingleres, turons, agulles o castellasses, coves i avencs.
Aquest és un treball grupal. Busca fotografies de totes aquestes formacions al Parc i torna a fer el mateix que amb les plantes. A sota, com a peu de foto, posa-hi el nom que hi representen, el que es veu a la fotografia i, tot seguit, feu una breu descripció del tipus de forma que és i de com s'ha arribat a formar.
El principal compost del conglomerat de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es un 50% pissarra i un 50% calcàrea
 |
| CALCÀRiA |
 |
| PISSARRA |
CONGLOMERAT
Per últim, per completar aquesta tercera activitat, contesta a les preguntes següents:
a) Quin és el tipus de roca que forma Sant Llorenç del Munt? Troba una fotografia, posa-la al costat de l'explicació i descriu-la
La roca principal es el conglomerat,que esta fet per pissarra i calcària.
b) Quina relació tenen els agents geològics externs amb aquestes formacions? Quins agents han intervingut i com ho de han fet? Busca algun dibuix o esquema que t'ajudi a explicar-ho i afegeix-lo.
Els agents geològics externs que han afectat es per exemple l'aigua dels mars o rius i també pluges,l'aigua puja i fa una massa que da que es converteixi les pedres en conglomerat.
c) A què se li diu, geomorfològicament parlant, una pudinga o còdol pinyolenc? Busca també una fotografia o dibuix i acompanya la teva explicació.
Es un conglomerat de petites pedres rodones normalment,aquesta pedra es pot trobar al rius o ha les platges,ja que aquesta pedra la va portant les onades del mar i el riu.
